Aquesta ressenya és en català i és la primera del que esperem sigui una llarga llista de ressenyes en aquesta llengua. Vam prendre la decisió després de ressenyar Aloma en castellà i quedar agònics de dolor. Ja que tenim la sort de ser bilingües i gaudir de la literatura catalana en versió original, parlar-ne en castellà sembla una traïció comercial. Aquest blog pretén ser una plataforma on poder expressar-nos i ho farem de la manera més sincera possible.
Esta reseña es en catalán y es la primera de lo que esperamos sea una larga listas de reseñas en esta lengua. Tomamos la decisión después de reseñar Aloma en castellano y quedar agónicos de dolor. Ya que tenemos la suerte de ser bilingües y disfrutar de la literatura catalana en versión original, hablar de ella en castellano parece una traición comercial. Este blog pretende ser una plataforma donde poder expresarnos y lo haremos de la manera más sincera posible.
FITXA TÈCNICA
Autor: Albert Sánchez Piñol
Traductor: No
Any de publicació: 2002
Pàgines: 307
ISBN: 978-84-9561-625-8
Saga: No
SINOPSIS
Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem.
Quan el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l'únic habitant de l'illa no sortís a rebre'l. Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors. Des d'aquest moment, la seva vida -que haurà de compartir amb el brutal Batís Caffó i Aneris, la de la pell freda- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d'amor, de por i d'esperança.
Quan el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l'únic habitant de l'illa no sortís a rebre'l. Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors. Des d'aquest moment, la seva vida -que haurà de compartir amb el brutal Batís Caffó i Aneris, la de la pell freda- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d'amor, de por i d'esperança.
RESSENYA
PERSONATGES
Hi ha tres personatges que constitueixen el gruix de la novel·la:
El protagonista, que ens narra la història en primera persona i en un format entre de memòries i de diari personal, és Kollege, un irlandès que busca fugir del món. És un personatge construït amb una base sòlida que se'ns explica a l'inici d'aquesta aventura i que pateix una evolució marcada i justificada que, de fet, constituirà el sentit de la trama. A Irlanda era un activista que va organitzar la resistència contra Anglaterra fins que va aconseguir els seus propòsits i va veure que una Irlanda independent no havia representat una Irlanda millor. Aquesta part es narra d'una manera clara de manera que el lector pugui entendre la situació que va viure aquell país sense entrar en extenses explicacions polítiques. Personalment, em va agradar molt llegir les ensenyances del seu tutor legal:
Així se'ns presenta el personatge principal: un home d'una edat desconeguda, probablement jove, amb preocupacions polítiques enfocades des d'un sentit acadèmic i no bèl·lic, però a qui la pròpia causa ha donat l'esquena. Usant el seu títol de Tècnic Logístic Subversiu, Kollege demana una plaça d'oficial atmosfèric en una illa perduda de l'Antàrtida, on s'hi haurà de passar un any tot sol registrant tot allò que diversos departaments li han demanat. Quan aquest any hagi passat ens trobarem davant d'un Kollege totalment diferent, però no us en dono més detalls.
Batís Caffó és l'únic que l'acompanya en aquesta història. Un home bàsic i pragmàtic que se'ns presenta des de bon principi amb unes idees clares i gens profundes. Aquesta actitud que no cedeix davant la raó serà l'antítesi de Kollege i portarà el protagonista a haver d'aprendre a negociar-hi si vol sobreviure en una illa on la raó sembla haver perdut tota mena de sentit. D'aquest personatge cal dir poc més, se'ns donen alguns detalls misteriosos per tal que el propi lector tregui les seves pròpies conclusions, així com les treu el protagonista i no surt del seu esquema mental que a mi mateixa m'ha arribat a exasperar.
Cal mencionar a Aneris, una monstre que Caffó té com a mascota i que contrastarà amb els dos homes, sense poder-se considerar un personatge femení, sinó un animal raonable. Per parlar amb més detall d'aquest personatge, hauria de fer spoiler, així que us animo a llegir el llibre i descobrir-la vosaltres mateixos.
El protagonista, que ens narra la història en primera persona i en un format entre de memòries i de diari personal, és Kollege, un irlandès que busca fugir del món. És un personatge construït amb una base sòlida que se'ns explica a l'inici d'aquesta aventura i que pateix una evolució marcada i justificada que, de fet, constituirà el sentit de la trama. A Irlanda era un activista que va organitzar la resistència contra Anglaterra fins que va aconseguir els seus propòsits i va veure que una Irlanda independent no havia representat una Irlanda millor. Aquesta part es narra d'una manera clara de manera que el lector pugui entendre la situació que va viure aquell país sense entrar en extenses explicacions polítiques. Personalment, em va agradar molt llegir les ensenyances del seu tutor legal:
"Ell va sospirar: d'acord, planta pèssima, però si l'arrenquem, quin sentit tindrien les altres? Cap, vaig dir jo. I a quina conclusió arriba, doncs? Que les males herbes no existeixen. Consideri aprovat l'exercici."
Així se'ns presenta el personatge principal: un home d'una edat desconeguda, probablement jove, amb preocupacions polítiques enfocades des d'un sentit acadèmic i no bèl·lic, però a qui la pròpia causa ha donat l'esquena. Usant el seu títol de Tècnic Logístic Subversiu, Kollege demana una plaça d'oficial atmosfèric en una illa perduda de l'Antàrtida, on s'hi haurà de passar un any tot sol registrant tot allò que diversos departaments li han demanat. Quan aquest any hagi passat ens trobarem davant d'un Kollege totalment diferent, però no us en dono més detalls.
Batís Caffó és l'únic que l'acompanya en aquesta història. Un home bàsic i pragmàtic que se'ns presenta des de bon principi amb unes idees clares i gens profundes. Aquesta actitud que no cedeix davant la raó serà l'antítesi de Kollege i portarà el protagonista a haver d'aprendre a negociar-hi si vol sobreviure en una illa on la raó sembla haver perdut tota mena de sentit. D'aquest personatge cal dir poc més, se'ns donen alguns detalls misteriosos per tal que el propi lector tregui les seves pròpies conclusions, així com les treu el protagonista i no surt del seu esquema mental que a mi mateixa m'ha arribat a exasperar.
Cal mencionar a Aneris, una monstre que Caffó té com a mascota i que contrastarà amb els dos homes, sense poder-se considerar un personatge femení, sinó un animal raonable. Per parlar amb més detall d'aquest personatge, hauria de fer spoiler, així que us animo a llegir el llibre i descobrir-la vosaltres mateixos.
Crec que es podria arribar a considerar l'illa com un personatge més, ja que té influència en els personatges i unes característiques pròpies molt particulars.
TRAMA
La trama està molt ben construïda. S'inicia amb l'arribada de Kollege a l'illa i ja introdueix un element curiós: la caseta de l'oficial atmosfèric (la qual haurà d'ocupar durant un any) està tota remoguda com si s'hi hagués produït una baralla i l'encarregat del far es nega a explicar-ne els motius. De fet, gairebé no es digna a parlar. Aquella mateixa nit, Kollege haurà d'enfrontar-se a l'atac d'uns monstres semiaquàtics disposats a acabar amb ell sense cap motiu aparent. El protagonista intentarà refugiar-se al far i unir forces amb Caffó, però resistir tot un any amb atacs nocturns gairebé diaris no serà feina fàcil.
TESTS
No compleix cap dels tests als que posem a prova les novel·les que llegim i, encara més, l'únic personatge femení es redueix a una mascota/objecte sexual. De tota manera crec que això es deu a la intenció específica de l'autor: la dinàmica dels dos homes al voltant dels quals passa l'acció i el regust amarg que deixa la relació que tenen amb Aneris.
OPINIÓ PERSONAL
Feia temps que el Guille em deia que me'l llegís o li regalés perquè li havia agradat tant quan a l'institut li van fer llegir, que volia tenir-lo a la prestatgeria i rellegir-lo de tant en tant. Després d'anys d'insistència (sí, sóc difícil de convèncer) em vaig animar i em vaig embarcar en aquesta lectura apassionant. En Guille tenia raó! La història de Kollege em va submergir en un món fantàstic on la psicologia humana hi juga un paper essencial i em va mantenir enganxada a les pàgines ansiosament.
És ben conegut que Albert Sánchez Piñol és un gran escriptor de la literatura catalana i ara he descobert perquè. Tinc Victus en un prestatge i mai l'havia considerat com a lectura, però ara m'ho plantejo (llàstima que la novel·la històrica no és el meu fort). Sé que, entre d'altres coses, també té un llibre de relats i queda apuntat a la llista.
Cita que destaco:
És ben conegut que Albert Sánchez Piñol és un gran escriptor de la literatura catalana i ara he descobert perquè. Tinc Victus en un prestatge i mai l'havia considerat com a lectura, però ara m'ho plantejo (llàstima que la novel·la històrica no és el meu fort). Sé que, entre d'altres coses, també té un llibre de relats i queda apuntat a la llista.
Cita que destaco:
"Tots els ulls miren, pocs observen, molt pocs hi veuen."
En resum, una novel·la diferent que mostra la naturalesa humana amb una nuesa gairebé incòmoda i molt encertada. Molt recomanada.
VALORACIÓ
¿El coneixíeu? ¿Heu llegit a l'autor? ¿Què en penseu?
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.