jueves, 29 de diciembre de 2016

La pell en flames #Guillem Clua

FITXA TÈCNICA


Títol original: La pell en flames
Autor: Guillem Clua
Any de publicació: 2005
Pàgines: 95
ISBN:  9788429756098



SINOPSIS


A La pell en flames, un fotògraf torna per primer cop al país del tercer món on fa vint anys va captar la imatge que el va fer famós. Allà l'espera una terra erma i assolada per la guerra, i també una periodista que oculta un secret esfereïdor. El seu encontre fa palès que una simple foto pot canviar per sempre la vida de les persones que hi estan implicades, tant la de qui va mostrar la cara com la de qui es trobava darrere de l'objectiu en el moment de disparar. En aquest encontre també s'evidencia que aquella fotografia va modificar la història d'un país sencer mentre en un altre de ben llunyà es convertia només en una icona barata estampada en samarretes postmodernes; que la seva difusió va representar la fortuna per a alguns i, potser, la desgràcia per a altres... i que, en qualsevol cas, ningú no recorda els milers de persones que van haver de morir perquè aquesta fotografia existís.



RESSENYA

TRAMA

Tota l'obra es desenvolupa mitjançant dos històries diferents al mateix escenari que s'enllacen de diferents maneres, i al propi guió estan disposats les dos converses amb diferent marge, per a poder-les distingir. Ha de ser molt interessant veure aquesta obra en directe perquè, tot i que els personatges de les dos histories no són conscients dels altres, a vegades miren al mateix lloc, diuen les mateixes frases, es col·loquen quasi a punt de tocar-se... I descobrir la relació entre les histories és un dels punts forts d’aquesta obra.
A la trama principal en Frederic (el fotògraf del què ens parla la sinopsi) és entrevistat per la Hanna, degut a un premi molt important que li han de donar per la fotografia que va fer vint anys enrere. El País (del que en cap moment sabem el nom) ara està en un moment de pau, tot i que els seus habitants visquin en una dictadura, i la Hanna treballa per a l’únic diari que no ha sigut clausurat. Ambdós començaran a parlar i nosaltres anirem descobrint de mica en mica el seu passat, el que va significar aquella fotografia per a cadascun d’ells...
La Hanna és el personatge més interessant, ja des del primer moment, pràcticament, sabem que té una pistola a la seva bossa, i no queden clares les seves intencions respecte a Frederic fins al final. És un personatge complex i molt gris, que està en un perill continu de ser empresonada o pitjor només pel fe de pertànyer a aquest País.

La fotografia (que em va recordar tota l'estona a aquesta) és un dels elements més importants, que està present tota l’estona, i en ella es veu com una nena surt volant per l’impacte d’una bomba al seu costat. Al seu moment va representar un símbol en contra de la guerra, el que la va convertir en estampat de samarretes i gorres (com l’imatge del Che, la qual esmenten). Per a cada personatge aquesta foto va significar una cosa diferent, i va canviar les seves vides dràsticament.

A l’altra història estan Ida, l’únic personatge amb accent de l’obra, però que no ens permet identificar el País (com diu una nota al principi) i Brown, un doctor sense escrúpols. Tot i que aquesta trama no és tan important com la primera, és molt més fosca. La Ida és una pobra mare amb una filla malalta que farà tot lo possible per ella, inclús relacionar-se amb un personatge tan menyspreable com el Brown, que només l’està utilitzant. Al principi creia que aquesta trama era més aviat per omplir, però a mesura que va passat el temps te n’adones que tot està allí per alguna cosa. Les relacions entre les histories són subtils, però quan les descobreixes tota l’obra adquireix una nova profunditat.


Aquesta obra tracta de molts temes, com la guerra i al dictadura ja esmentats, la llibertat d’expressió (o la falta d’ella per part del govern totalitari del País)...

TESTS

Al haver-hi només dos noies, i que a més no interaccionen entre si, no compleix pràcticament cap dels tests. L’únic que sí que ho fa és el de la “lampara sexy”, que diu que els personatges femenins no es poden canviar per aquest objecte. A la Hanna és impossible canviar-la, té un pes a l’obra molt important, mentre que la Ida no ho tinc tant clar. El Brown l’utilitza com si fos un objecte, però ella té una motivació molt clara i és una de les peces clau per a entendre bé el final, per tant també diria que el passa.

OPINIÓ PERSONAL

Com podeu suposar, m’ha encantat aquesta obra. N'he estat llegint foraquest últim mes (a la nostra companyia estem buscant l’obra que interpretarem l’any que ve) i de les 9 que he llegit, aquesta ha sigut la meva preferida.
És molt intensa en tot moment, t’atrapa i ja no et deixa anar fins al final. M’hagués encantat veure-la en directe, així que si algú sap on es fa, li agrairia molt.
El dramaturg va aconseguir el premi Ciutat d’Alcoi 2004 amb aquest guió, i el té més que merescut.


Amb només quatre personatges i un únic escenari, aquesta obra aconsegueix sorprendre i emocionar a tot aquell que la llegeix o, si té sort, la pot veure en directe.


VALORACIÓ






¿La coneixíeu? ¿L’heu pogut veure? ¿Què en penseu?

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...